En aquest poemari no renega del món líric, ni el de la cançó, ja que formen part de la seva identitat, i se’l qüestiona, però ara sembla haver trobat una nova veu, un nou camí sense mai final, combinant preguntes filosòfiques amb possibles respostes poètiques, sobre l’amor, la seducció, el pensament, el mot, l’amistat i la malaltia.
El llibre s’endinsa en el seu millor context que la vertebra; les amistats, la poesia, la filosofia i la cançó. La seva nova melodia poètica té forma d’aforisme, sovint de silenci i de pregunta. No deixa de dialogar amb la seva obra i hi ha una constant insistència per descobrir el camí del mot, de la cançó, de l’amor i de la salut.
